NY i Orlando, opinions sobre un viatge.

A l'esquerra, el castell de Magic Kingdom, a la dreta La silueta urbana de Nova York.

Recentment, he estat de viatge als Estats Units, concretament, primer a Nova York i després a Orlando, però aquest no és un blog on relati la meva vida, per tant, procedeixo a donar la meva opinió.

Comencem per The Big Apple: hi ha porta a porta, per tant, no ens queixem tant i siguem més responsables. Encara que baixar la brossa cada dia sigui una putada. Deixant a part això, toca parlar de la salut, vaig saber que a NY, hi ha un metge per 2 000 persones, tal com deia Astèrix amb els romans; aquests ianquis estan molt bojos. Després, la seguretat alimentària: està molt bé que cada restaurant estigui qualificat amb A, B, o C, segons la qualitat de la cuina, però no entenc com no li'n poden donar una “A” a un carretó d'aquests on tenen una TORRE de garapinyades de com estan d'enganxifoses. Ni el One World Trade Center. Seguint amb el tema “menjar”, obviant que li posen bacon a TOT, vam conèixer una dona llatinoamericana que venia mango al metro que portava al seu carretó un pot de quètxup, al preguntar-li el perquè ens va explicar que a la gent de per allà li agradava menjar-se la fruita amb quètxup. Sense paraules.

Deixant de banda les crítiques, la ciutat és com a les pel·lícules; el fum sortint de les clavegueres, edificis amb l'escala d'emergència per fora...

---

A Orlando, vam anar als Parcs de Disney i Universal, a universal molt bé tot, però a Disney resulta que a l'habitació et posen un cartell demanant que reutilitzis les tovalloles, quan no s'eixuguen ni p'atrás amb tota la humitat que hi ha, i després al restaurant de l'hotel els coberts i plats són de plàstic i sembla que siguis a la festa d'un nano de tres anys, més ben dit, a la festa de la incoherència. I si a la piscina li tiraves patata, pastanaga, api, xirivia, ceba i unes d'aquelles llagostes gegants que corrien per allà, et quedava una sopa molt ben parida del caldo que era la piscina. Ara que hi penso, a Orlando sí que tinc una cosa a destacar; les fonts de les cues, que vaig beure d'elles i vaig acabar vomitant més cosa de la que tenia dintre meu. Per últim, vaig veure una escena vergonyosa; uns pares donant Coca-Cola als seus fills de 3 anys o més, i després es pregunten per què es mor tanta gent de malalties cardíaques.

A part, de tot això, ha estat un viatge increïble. Moltes gràcies a les persones de la meva família que em van convidar; espero poder-vos-ho tornar!